Amb aquest curs, impartit a finals de 2009, la Fundació Història del Disseny va iniciar les seves activitats docents i divulgadores de coneixement dels fenòmens més significatius del disseny des d’una perspectiva rigorosa i, al mateix temps, heterodoxa amb voluntat de contemplar tant l’àmbit internacional com el local.
Durant els anys vint i trenta del segle XX el discurs moralitzant del moviment modern i dels seus historiadors va tendir a deixar de banda la modernitat eclèctica i enlluernadora de l’Art Déco. Malgrat els seus aspectes frívols i glamourosos, o potser per això, l’Art Déco és segurament l’últim gran art decoratiu de la història i un dels patrimonis més originals del segle passat. Un estil que avui en dia és objecte d’estudis més rigorosos que generen exposicions, publicacions i col·leccions.
