En aquestes dues sessions s’esmentaran les característiques de l’anomenada “postmodernitat”, entesa no com a estil o tendència sinó com “lògica cultural del capitalisme avançat” (Jameson).
S’ assenyalaran tant els seus aspectes crítics com les seves conquestes i, finalment, es suggeriran algunes línies de conducta positiva. L’autor eludirà un abordatge purament acadèmic ancorant les seves reflexions no tant en la bibliografia filosòfica o sociològica com en l’observació directa del nostre escenari sociocultural concret. Sí recorrerà, en canvi, al testimoni de figures de la literatura, cronistes lúcids de la nostra època, com ho són: Eugene Ionesco, Pier Paolo Pasolini, Italo Calvino o el nostre Manuel Vicent.
