Va ser membre del Consell Assessor des de 2009 fins el 2019 a causa del seu decés que va tenir lloc el 27 novembre d’aquell any. Tot i que va néixer a Nova York Margolin va créixer a Washinton on va estudiar literatura anglesa i cinema. El 1975 es va traslladar a treballar a Chicago on va llegir a la seva tesi doctoral sobre l’obra de Rodchenko, El Lissitzky i László Moholy-Nagy a la Union Graduate School. Margolin va comencar a ensenyar història de l’art i el disseny el 1982 a l’Escola d’Art i Història de l’Art de la Universitat d’Illinois convertint-se el primer historiador del disseny que s’hi va contractar i on hi va romandre fins la seva jubilació el 2006. El treball de Margolin va ser interdisciplinari ja que creuava diferents camps que anaven de la història del disseny als estudis de disseny i cap a la recerca arribant fins a temes relacionats amb la sostenibilitat. El 1992 va iniciar un debat sobre la interacció entre la història del disseny i la recerca en disseny que el va portar a coordinar un número monogràfic de la revista Design Issues (de la qual n’era fundador) en que s’hi va debatre el paper i la naturalesa de la història del disseny. El 2015 Margolin va rebre el premi a la trajectòria atorgat pels organitzadors del congrés LearnXDesign de Chicago i, el 2016, el premi la trajectòria per part de la Design Research Society per la seva exemplar contribució a la història, la recerca, l’ensenyament i la professió del disseny. Després d’escriure i publicar originals llibres d’història del disseny des d’una perspectiva filosòfica, al segle XXI Margolin va començar a treballar en un gran projecte: una història del disseny en tres volums, la World History of Design, escrita des d’una perspectiva internacional i multicultural i que no va poder completar a causa d’una malaltia.
